Un àrea a destacar en aquesta escola és la
de MÚSICA.
L’escola treballa amb molta cura ja que consideren que és un
instrument molt important per el desenvolupament global dels nens. Penso que es podria fer un projecte de música on
posar èmfasi que el treball amb la música ajuda a nivell emocional, a l’atenció
individual i per les rutines i estructuració del temps. A l’entrada a l’escola,
a la sortida del pati, per anar a dinar i per sortir de l’escola hi ha unes
determinades músiques que acompanyen aquestes accions, i que es mantenen durant
tot el curs, i penso que es molt positiu ja que ajuden als alumnes a situar-se dintre
del context escolar.
La cançó a l’escola no només és una activitat
estrictament de l’espai de música, sinó com una activitat quotidiana de la
dinàmica de l’escola. La cançó, amb la seva cantarella, veu i gestos específics,
és una eina que ajuda a cridar l’atenció dels nens, sentint-se atrets i
motivats.
La cançó és per
tant un procediment dins de qualsevol àrea i que permet anticipar al nen què
faran després. És un mitjà que permet interactuar amb el nen, tant a nivell
d’atenció, de mirada i per afavorir el vincle adult-nen.
normalment a l'escola es canta (infantil i primària):
·
Quan arribem al matí i es fa ritual
d’entrada: “Bon dia...”, “Cada dia al dematí”, “Bon dia, bon dia..”, “Hola,
hola... molt bon dia”, etc.
·
Abans d’anar al pati: “Al pati de l’escola
hi ha un ocellet que es diu picasoques...”.
·
Abans d’ anar a dinar: “Nyam, nyam... bon
profit”.
·
Abans de marxar cap a casa: “és hora d’anar
a casa...”.
·
Quan anem a la piscina: “Xip, xap... tots a
l’aigua”.
·
Quan anem a pujar a cavall: “El cavall no
em fa por.”
·
Quan hem de mirar el temps què fa:
“Pastoret d’on vens..”
·
Per la Castanyada, per la Mona, per Nadal, pel
Carnestoltes cançons tradicionals.
Per fer la tria de
les cançons que es treballaran, sobretot es tenen en compte, els següents
aspectes:
·
Que siguin adequades al nivell i
peculiaritat de l’aula.
·
Que els nens se sentin atrets bé per la
veu, melodia o gestos corresponents.
·
Que ens ajudin a portar a terme l’objectiu
que volem aconseguir. Per exemple si volem treballar el contacte corporal,
cantarem “ralet, ralet” i si volem treballar el coneixement de les parts del
cos, cantarem “Jan Petit”, etc.
·
Sobretot que siguin molt gestuals.
·
Tenim molt present la flexibilitat a l’hora
de canviar la cançó escollida,si es valora que no agrada o motiva prou.
Cada trimestre es
passa un full informatiu a les persones del claustre, informant de les cançons
que es treballen a música i amb quines aules. Es molt important, que aquestes
cançons, NO es cantin a cap altre lloc, espai o fent una altra activitat, per
evitar confondre al nen.
Amb els alumnes
plurideficients o greument afectats es treballa l’Estimulació auditiva o
vibratòria Acústica del mètode
globalitzador d’Estimulació Basal d’Andreas Fröhlich.
Això a nivell
general de l’escola.
A l'aula haig de
destacar que les cançons que treballem tenen uns gestos associats i tota cançó que
es treballa té un objecte tangible que la identifica.
Els alumnes reben
la música amb l’altaveu a sobre o amb les mans en contacte,així el so entra en
forma de vibracions per les diferents caixes de ressonància del cos (cap,panxa
i tòrax).
També es treballa
amb instruments de percussió: pandero, plateret que molt a prop del cos el nen
rap la vibració,provocant així respostes físiques i emocionals.
En aquest treball
és molt important el paper de la mestra, en el sentit que és ella l’element
actiu i la que porta l’activitat.
Ha de crear un bon
clima emocional i ha de tenir en tot moment una actitud observadora per anar
rebent les respostes i anar observant qualsevol petit canvi.
Es té molt present l’eix música-comunicació,
com a mitjà que afavoreix el desenvolupament i millora de la comunicació verbal
i no verbal d’alumnes amb greus trastorns i dins de l’aula els trobem amb
aquestes característiques.
Sempre segueixen
una rutina molt clara les sessions.
Vaig assistir el
dijous a una sessió de música per
veure com els alumnes (sobretot l’EM i l’AA interactuaven):
· Es canta la cançó del “Lulalula” com
anticipació de la sessió i sempre per començar l’activitat. Per connectar als
nens se’ls posa un guant blanc a la mà i mentre canten han de moure les mans
amb un ritme.
· Continua l’audició de “ A París hi ha una
vella”. O “Cèltic woman nº 4 fent ritmes amb les mans, cames,...
· Hi ha també dues cançons que treballen com
la de “L’elefant” i la de “Embolica-desmbolica”, i que es compta amb objectes
tangibles per que els nens associïn la cançó que es cantarà.
· Treballem amb el pandero per treballar
ritme i so (fort/fluix). Aquesta experiència normalment no té gaire èxit ja que
no tenen assolits els conceptes.
·
Treballen amb material sonor reciclat ( com
són ampolles amb pedres i d’altres material que facin el so diferent).
·
Per acabar la sessió posen “Los chicos del
coro” nº10.
Les sessions de música són molt interessants i és cert que
els nens gaudeixen molt, però a la
majoria de les sessions es queden com bloquejats i no participen tot el que
nosaltres voldríem.
Al acabar la sessió em vaig quedar parlant amb la mestra de
música i em va comentar que a vegades es queden molt tancats i d’altres s’obren
a l’activitat, que depèn del dia i de com estiguin ells.
En aquesta sessió l’EM s’ho va passar molt bé i va
participar amb els guants i va canturrejar les cançons que sonaven i feia els
gestos.
També em va comentar que l’AA sentia la música però que
gairebé no participava per les seves característiques i que no sabia ben bé com
fer participar-li i em va preguntar que què pensava jo al respecte.
Llavors, li vaig comentar que seria adequat que la nena es
sentís part integrat del grup en aquesta sessió tan lúdica i que tant els hi
agrada i no només per sentir la música.
Li vaig comentar que la logopeda té un commutador que es pot
adaptar a la cadena de música i que la nena podria pressionar el commutador per
a fer el canvi de música, que a ella li agrada i li faria connectar dintre de
la sessió.
Li va semblar bona idea i em va comentar que li comentaria a
la logopeda si li pogués deixar per la propera sessió.
La veritat que vaig quedar molt contenta amb la reacció de
la mestra davant de la meva proposta.
Li vaig comentar que m’agradaria ser
present quan ho portés a terme i em va dir que llavors ho faria en la sessió
del dijous proper.