música a l'escola 17/11/2011

Un àrea a destacar en aquesta escola és la de MÚSICA. 

L’escola treballa amb molta cura ja que consideren que és un instrument molt important per el desenvolupament global dels nens. Penso que es podria fer un projecte de música on posar èmfasi que el treball amb la música ajuda a nivell emocional, a l’atenció individual i per les rutines i estructuració del temps. A l’entrada a l’escola, a la sortida del pati, per anar a dinar i per sortir de l’escola hi ha unes determinades músiques que acompanyen aquestes accions, i que es mantenen durant tot el curs, i penso que es molt positiu ja que ajuden als alumnes a situar-se dintre del context escolar.

La cançó a l’escola no només és una activitat estrictament de l’espai de música, sinó com una activitat quotidiana de la dinàmica de l’escola. La cançó, amb la seva cantarella, veu i gestos específics, és una eina que ajuda a cridar l’atenció dels nens, sentint-se atrets i motivats.

La cançó és per tant un procediment dins de qualsevol àrea i que permet anticipar al nen què faran després. És un mitjà que permet interactuar amb el nen, tant a nivell d’atenció, de mirada i per afavorir el vincle adult-nen.

normalment a l'escola es canta (infantil i primària):

·        Quan arribem al matí i es fa ritual d’entrada: “Bon dia...”, “Cada dia al dematí”, “Bon dia, bon dia..”, “Hola, hola... molt bon dia”, etc.

·        Abans d’anar al pati: “Al pati de l’escola hi ha un ocellet que es diu picasoques...”.

·        Abans d’ anar a dinar: “Nyam, nyam... bon profit”.

·        Abans de marxar cap a casa: “és hora d’anar a casa...”.

·        Quan anem a la piscina: “Xip, xap... tots a l’aigua”.

·        Quan anem a pujar a cavall: “El cavall no em fa por.”

·        Quan hem de mirar el temps què fa: “Pastoret d’on vens..”

·        Per la Castanyada, per la Mona, per Nadal, pel Carnestoltes cançons tradicionals.

Per fer la tria de les cançons que es treballaran, sobretot es tenen en compte, els següents aspectes:

·        Que siguin adequades al nivell i peculiaritat de l’aula.

·        Que els nens se sentin atrets bé per la veu, melodia o gestos corresponents.

·        Que ens ajudin a portar a terme l’objectiu que volem aconseguir. Per exemple si volem treballar el contacte corporal, cantarem “ralet, ralet” i si volem treballar el coneixement de les parts del cos, cantarem “Jan Petit”, etc.

·        Sobretot que siguin molt gestuals.

·        Tenim molt present la flexibilitat a l’hora de canviar la cançó escollida,si es valora que no agrada o motiva prou.

Cada trimestre es passa un full informatiu a les persones del claustre, informant de les cançons que es treballen a música i amb quines aules. Es molt important, que aquestes cançons, NO es cantin a cap altre lloc, espai o fent una altra activitat, per evitar confondre al nen.

Amb els alumnes plurideficients o greument afectats es treballa l’Estimulació auditiva o vibratòria Acústica  del mètode globalitzador d’Estimulació Basal d’Andreas Fröhlich.

Això a nivell general de l’escola.

A l'aula haig de destacar que les cançons que treballem tenen uns gestos associats i tota cançó que es treballa té un objecte tangible que la identifica.

Els alumnes reben la música amb l’altaveu a sobre o amb les mans en contacte,així el so entra en forma de vibracions per les diferents caixes de ressonància del cos (cap,panxa i tòrax).

També es treballa amb instruments de percussió: pandero, plateret que molt a prop del cos el nen rap la vibració,provocant així respostes físiques i emocionals.

En aquest treball és molt important el paper de la mestra, en el sentit que és ella l’element actiu i la que porta l’activitat.

Ha de crear un bon clima emocional i ha de tenir en tot moment una actitud observadora per anar rebent les respostes i anar observant qualsevol petit canvi.

 Es té molt present l’eix música-comunicació, com a mitjà que afavoreix el desenvolupament i millora de la comunicació verbal i no verbal d’alumnes amb greus trastorns i dins de l’aula els trobem amb aquestes característiques.

Sempre segueixen una rutina molt clara les sessions.

Vaig assistir el dijous a una sessió de música per veure com els alumnes (sobretot l’EM i l’AA interactuaven):

·     Es canta la cançó del “Lulalula” com anticipació de la sessió i sempre per començar l’activitat. Per connectar als nens se’ls posa un guant blanc a la mà i mentre canten han de moure les mans amb un  ritme.

·        Continua l’audició de “ A París hi ha una vella”. O “Cèltic woman nº 4 fent ritmes amb les mans, cames,...

·   Hi ha també dues cançons que treballen com la de “L’elefant” i la de “Embolica-desmbolica”, i que es compta amb objectes tangibles per que els nens associïn la cançó que es cantarà.

·   Treballem amb el pandero per treballar ritme i so (fort/fluix). Aquesta experiència normalment no té gaire èxit ja que no tenen assolits els conceptes.

·        Treballen amb material sonor reciclat ( com són ampolles amb pedres i d’altres material que facin el so diferent).

·        Per acabar la sessió posen “Los chicos del coro” nº10.

Les sessions de música són molt interessants i és cert que els nens gaudeixen molt, però  a la majoria de les sessions es queden com bloquejats i no participen tot el que nosaltres voldríem.

Al acabar la sessió em vaig quedar parlant amb la mestra de música i em va comentar que a vegades es queden molt tancats i d’altres s’obren a l’activitat, que depèn del dia i de com estiguin ells.

En aquesta sessió l’EM s’ho va passar molt bé i va participar amb els guants i va canturrejar les cançons que sonaven i feia els gestos.

També em va comentar que l’AA sentia la música però que gairebé no participava per les seves característiques i que no sabia ben bé com fer participar-li i em va preguntar que què pensava jo al respecte.

Llavors, li vaig comentar que seria adequat que la nena es sentís part integrat del grup en aquesta sessió tan lúdica i que tant els hi agrada i no només per sentir la música.

Li vaig comentar que la logopeda té un commutador que es pot adaptar a la cadena de música i que la nena podria pressionar el commutador per a fer el canvi de música, que a ella li agrada i li faria connectar dintre de la sessió.

Li va semblar bona idea i em va comentar que li comentaria a la logopeda si li pogués deixar per la propera sessió.

La veritat que vaig quedar molt contenta amb la reacció de la mestra davant de la meva proposta. 

Li vaig comentar que m’agradaria ser present quan ho portés a terme i em va dir que llavors ho faria en la sessió del dijous proper.